El tennis taula (anglès: ping-pong), també conegut com a billar a Taiwan (és a dir, "table tennis" (anglès: table tennis per abreujar), col·loquialment cantonès com a ping-pong wave, és un joc que es juga a dues o més persones. En moltes parts del món, quatre jugadors colpegen una pilota lleugera d'anada i tornada sobre una taula amb una petita raqueta (és a dir, un pal de ping-pong) o colpegen una pilota de tennis taula amb un pal de ping-pong. Les taules de xarxa competeixen entre si. Es pot jugar individualment o per parelles, ambdues parts colpejant-se fins que una no pot retornar la pilota i l'altra aconsegueix una puntuació fàcilment. Els esports de raqueta inclouen el tennis taula, el bàdminton i el tennis.

L'esport es va originar a l'Anglaterra victoriana com un joc de saló després de sopar per a la classe alta[4][5]. Originalment conegut com a "tennis taula", ara també es coneix com a "tennis indoor" (tennis interior). El tennis taula va florir a Europa i Àsia a principis del segle XX. El Torneig Internacional de Tennis Taula per Invitació va tenir lloc a Berlín, Alemanya, el 1926, i la Federació Internacional de Tennis Taula es va formar al mateix temps. El primer Campionat Mundial de Tennis Taula va obrir un nou capítol en la història del tennis taula i va establir les bases per a futurs campionats mundials. El Campionat Mundial de Tennis Taula es va celebrar un cop l'any del 1926 al 1939. La ITTF va decidir separar les competicions individuals i per equips a partir del 47è Campionat Mundial de Tennis Taula el 2003. Les raquetes de tennis taula, les pilotes de joc i les regles han canviat dràsticament al llarg dels anys. La raqueta original era una taula de fusta lleugerament processada, i més tard es va cobrir amb pell d'ovella. Més tard, els europeus van recobrir la raqueta amb partícules de goma. La raqueta amb esponja gruixuda va ser inventada pels japonesos a principis dels anys cinquanta.

L'estiu de 1988, el tennis taula va ser reconegut oficialment com a esport olímpic per primera vegada.