L'origen del tennis

L'origen del tennis es remunta a França als segles XII i XIII, i ara té una història de més de 800 anys. En aquella època, entre els missioners era popular un joc de colpejar la pilota amb el palmell de la mà. El mètode consistia a utilitzar el palmell de la mà per colpejar la pilota feta de tela embolicada amb cabells amb una corda entre dues persones en un espai obert.
Aquest esport d'oci era molt popular entre els monjos i va començar a estendre's. Gradualment, aquesta activitat es va estendre dels monestirs a les classes altes de la societat i es va convertir en un joc d'entreteniment per als nobles d'aquella època. Lentament, aquest joc es va anar introduint a la cort francesa i va ser afavorit per la família reial francesa. El tennis es va convertir en l'esport del rei. Durant el regnat de Carles V, es va construir la primera pista de París al Louvre; durant el regnat de Francesc (1515-1547), va ordenar la construcció de pistes per tot el país i va permetre que la gent comuna participés en el tennis, i fins i tot va construir una pista de tennis reial al seu cuirassat personal; Carles IX fins i tot va anomenar el tennis "l'exercici més gloriós i valuós, i el més saludable". Així doncs, sembla que els successius monarques francesos han ajudat a popularitzar el tennis a tot el país.

A mitjans del segle XIV, Gran Bretanya i França tenien intercanvis freqüents. El príncep hereu francès va donar la pilota utilitzada en aquest joc al rei Enric V, de manera que aquest joc es va introduir al Regne Unit. El rei Eduard III d'Anglaterra hi estava particularment interessat i va ordenar la construcció d'una pista de tennis coberta al palau. Des de llavors, el tennis ha començat a desenvolupar-se a Anglaterra. Durant els regnats d'Enric VII i Enric VIII, s'han construït al voltant de 1.800 pistes cobertes a Anglaterra. Com que la superfície d'aquesta pilota està feta de franel·la de sarja, la franel·la més famosa produïda a la ciutat de Tannis a Egipte, els britànics l'anomenen "Tennis".