El tennis de taula (en anglès: ping-pong), també conegut com a billar a Taiwan (és a dir, "tennis de taula" (en anglès: tennis de taula per abreujar), en cantonès col·loquialment com a onada de ping-pong, és un joc jugat per dues o més persones. A moltes parts del món, quatre jugadors colpejaven una pilota lleugera d'anada i tornada sobre una taula amb una petita raqueta (és a dir, un bat de ping-pong) o colpejar una pilota de tennis de taula amb un ping-pong. bat. Les taules de xarxa competeixen una contra l'altra. Es poden jugar individuals o dobles, amb dos bàndols colpejant-se entre ells fins que l'un no pot tornar la pilota i l'altre marca fàcilment.

L'esport es va originar a l'Anglaterra victoriana com un joc de saló després del sopar per a la classe alta[4][5]. Originalment conegut com "tennis de taula", ara també es coneix com "tennis indoor" (tennis indoor). El tennis de taula va florir a Europa i Àsia a principis del segle XX. El Torneig Internacional de Tennis de Taula per invitació va tenir lloc a Berlín, Alemanya, l'any 1926, i al mateix temps es va formar la Federació Internacional de Tennis de Taula. Els primers Campionats del Món de Tennis Taula van obrir un nou capítol en la història del tennis taula i van establir les bases per als futurs campionats del món. Els Campionats Mundials de Tennis Taula es van celebrar un cop l'any des del 1926 fins al 1939. La ITTF va decidir separar les competicions individuals i per equips començant amb el 47è Campionat del Món de Tennis Taula l'any 2003. Les raquetes de tennis de taula, les pilotes i les regles han canviat dràsticament al llarg del anys.La raqueta original era un tauler de fusta lleugerament processat, i després es va cobrir amb pell d'ovella. Més tard, els europeus van revestir la raqueta amb partícules de goma. La raqueta amb esponja gruixuda va ser inventada pels japonesos a principis dels anys 50.

L'estiu de 1988, el tennis taula va ser reconegut oficialment com a esport olímpic per primera vegada.